Hoy se realiza el segundo intento para verificar el número de muertos
Indígenas Tagaeri/ ecuavisa
La comunidad indígena de Huaorani, situada al oriente de Ecuador vivió ayer una brutal matanza que acabo con la vida de unos sesenta habitantes del poblado de Tagaeri. Todavía se desconocen los motivos aunque Armando Boya, presidente de la organización de la Nacionalidad Huaorani de la Amazonía Ecuatoriana (ONHAE) acusa a las empresas madereras, interesadas en ampliar su zona de intervención forestal.
Mientras que una comisión de investigación intenta de nuevo entrar en el poblado para confirmar el número de muertos e intentar resolver las incógnitas del ataque, la Asociación de Mujeres Waorani de la Amazonia Ecuatoriana (AMWAE) alerta del gran impacto de las fábricas que está recibiendo el Parque Nacional de Yasuní situado cerca del poblado, que fue declarado por la UNESCO Bio-reserva y Herencia Cultural. Asimismo, destaca la creciente explotación del hombre blanco en los territorios del pueblo huoarani y añade que si no se para, vendrán más muertes. Por el momento no hay datos que verifiquen la relación de las empresas en la masacre.
Per finalitzar aquest blog he volgut recollir les idees d'uns quants amics meus monitors de diferents esplais.
Els hi he fet a tots ells unes preguntes per, amb les seves respostes, poder complir un dels objectius inicials d'aquest blog: donar a conèixer el món de l'esplai a la gent, els valors que s'hi aprenen i l'ambient de treball.
Tots ells reflecteixen el que és l'esplai d'una manera entenedora.
En les següents entrades hi posaré les preguntes amb les seves respostes, però aquí m'agradaria aprofitar per fer la meva pròpia reflexió.
Considero que formar part d'un organització del lleure com l'esplai, a qualsevol persona que li agradi ajudar als altres i sobretot fer apendre als altres alhora que divertint-los, no els hi suposa cap esforç ni sacrifici, sinó al contrari. Des de la meva curta experiència com a monitora vull dir que l'esplai, és cert, ocupa una part del teu temps lliure, però l'ocupa omplint-lo de records inoblidables, de riures, d'experiències, d'aprenentatges, d'amistats, en definitiva, omplint-lo de vida, i el més important, aquests sentiments els notes ja hi participis com a nen o com a monitor.
Per últim destacar que el que menys m'agrada i més ràbia em fa és la poca difusió que se'n fa d'aquest món, i per això, tornant a les idees que em van impulsar a l'elecció d'aquest tema pel blog, aprofito per fer una crida i mostrar a la gent com es fa l'educació en el lleure als esplais.
Ell és en Roger, monitor des de fa dos anys a l'esplai Movi Poblenou. Sempre molt actiu i xerraire va participar a l'esplai com a nen i ara ens parla des de la seva nova visió de monitor.
Com va començar la teva experiència al món de l’esplai?
La meva experiència al món de l’esplai va començar fa tants anys que ni tant sols ho recordo. Jo deuria tenir uns 6 anyets aleshores. Els meus pares de joves també eren monitors d’esplai i sempre van ser partidaris de portar-m’hi. Al llarg de la meva infància i adolescència he anat passant pels diferents grups de l’esplai i ara des de ja fa dos anys he passat a la següent etapa, de monitor.
Què és el que més t’agrada i el que menys del voluntariat que practiques?
Per començar vull aclarir que la majoria de coses m’agraden, sinó no estaria fent-ho. Són moltes hores les que hi has de dedicar i com que no és una feina remunerada, si no t’agrada molt i estàs motivat, pot ser molt dur. A mi el que més m’agrada és conèixer els nens, veure’ls créixer mica en mica i com van entrant en les diferents etapes de la seva vida. Nosaltres com a monitors seus, formem una part molt important de la seva educació, per tant si veus que s’estan convertint en bones persones, que els hi has inculcat uns valors, una mica et sens orgullós de la teva feina. Podríem dir que el que menys m’agrada és haver-me de separar dels nens i monitors després de tants dies de colònies jejeje.
Com creus que es compensa la teva feina a l’esplai?
Clarament no amb diners, però si amb l’afecte que et donen els nens, el sentiment d’estar fent coses pels altres, la gratitud de veure que els agrada tot els jocs que els i prepares i que t’agraeixen la teva feina.
Consideres que la gent té poca informació d’aquestes organitzacions?
Sí, considero que cada vegada hi ha més gent partidària d’esplais, caus i totes aquestes organitzacions, però que gran part de la gent que no li agrada, és perquè no en té prou informació, sempre és més fàcil prejutjar que preocupar-te’n i voler saber de que va.
Finalment, què en penses de la frase que encapçala aquest blog? “L’esplai un estil de vida”, què vol dir per a tu això?
Des d’un principi vaig dir a la Fàtima que m’agradava molt el títol que havia posat. L’esplai és una manera de créixer, de madurar, de conèixer a molta gent, de fer amics... Tant fer de nen com fer de monitor és una experiència molt enriquidora i algú que no ho ha provat, no s’ho pot imaginar. Hauríem de transmetre a tothom aquest sentiment perquè poguessin provar-ho i ser més en aquesta gran família que som els esplais.
Jo considero que tot el que aprens en un esplai és molt positiu i se’ns dubte apuntaré el meu fill quan sigui el moment. A part de l’escola i dels pares hi ha d’haver un tercer punt de creixement i de maduració i l’esplai n’és un exemple claríssim.
Ell és el Jordi, monitor de l'esplai SCV-El Clot. Va començar fa poc com a monitor, però com a nen de l'esplai és tot un veterà. En les seves respostes podem veure com ha gaudit i segueix gaudint ell a l'esplai.
Com va començar la teva experiència al món de l’esplai?
La meva experiència al món de l'esplai va començar quan tenia 5 anys i els meus pares em van apuntar, a un lloc que deien que faria amics, i m'ho passaria molt bé. Efectivament això va passar, però a sobre vaig aprendre moltes coses útils, i valors necessaris per ser una millor persona; cosa que em va impulsar a voler ser monitor i que altres nens poguessin gaudir del que jo em vaig beneficiar.
Què és el que més t’agrada i el que menys del voluntariat que practiques?
El que més m'agrada del que faig és la utilitat que li trobo a l'educació en el lleure i també perquè gaudeixo estant amb els nens i veure que la seva evolució és notable. El que menys m'agrada és les hores que se li dedica.
Com creus que es compensa la teva feina a l’esplai?
La feina que faig, crec que es compensa tant en el present perquè els infants s'ho passen bé i aprenen, com en el futur quan agraeixin haver estat a l'esplai, i que ells també siguin monitors.
Consideres que la gent té poca informació d’aquestes organitzacions?
Jo crec que la gent té la informació suficient per apuntar els seus fills, ja que abans de que comencin les inscripcions al curs normal, o a les colònies i campaments, tots els esplais fan difusió tant pel carrer com per Internet.
Què t’agradaria destacar del l’educació en el lleure?
El que m'agradaria destacar, es que és un pilar molt important en l'educació dels infants, ja que és un mètode d'ensenyament on ells gaudeixen i aprenen les coses amb la pràctica i envoltats dels seus amics.
Finalment, què en penses de la frase que encapçala aquest blog? “L’esplai un estil de vida”, què vol dir per a tu això?
Jo crec que aquest títol és completament adequat, perquè és totalment cert, des que ets petit i t'apuntes, que ja no deixaràs de ser un "nen d'esplai", mai. És un estil de vida basat en el respecte, la tolerància, la companyia i l'amistat, i molts altres ideals que els monitors s'esforcen per transmetre i que no s'obliden mai.
Ell és en Xavier coordinador de l'esplai Xino-Xano, monitor amb llarg recorregut i experiència en el món del lleure. És interessant veure que en pensa des del punt de vista de coordirnador d'esplai, ja no tant com a monitor.
Com va començar la teva experiència al món de l’esplai?
Vaig començar a conèixer el món de l'esplai per la meva germana gran, que feia de monitora a un esplai de camp de l'arpa.
Què és el que més t’agrada i el que menys del voluntariat que practiques?
El que més m'agrada sens dubte és la felicitat que t'encomanen els nens i l'ànim de estar fent coses per a ells. El que menys m'agrada és el poc reconeixement de la nostre feina de cara a l'exterior.
Com creus que es compensa la teva feina a l’esplai?
Cada cop que s'apunta un nen perquè un altre li ha explicat lo bé que s'ho passa a l'esplai.
Consideres que la gent té poca informació d’aquestes organitzacions?
Crec que els nostres canals d'informació són poc visibles i necessitaríem més recolzament per part de les administracions.
Què t’agradaria destacar del l’educació en el lleure?
La importància que té dintre de la nostre societat l'educació en valors dels nostres infants i joves.
Finalment, què en penses de la frase que encapçala aquest blog? “L’esplai un estil de vida”, què vol dir per a tu això? Formar o haver format part d'un esplai et marca deixant un segell identitari que et segueix al llarg de la vida.
Ella és l'Agnès, una de les veteranes monitores de l'esplai Movi Poblenou a la qual he volgut fer les preguntes per poder veure el seu punt de vista que des de la seva llarga experiència ens resulta molt útil.
Com va començar la teva experiència al món de l’esplai?
La meva experiència al món de l’esplai va començar quan jo era una adolescent, tenia un amic que anava a l’esplai. Una tarda em va portar amb els seus amics i vaig fer bones amigues amb ells. El dissabte següent vaig anar a l’esplai a provar, i em va encantar, era un nou món amb gent de diferents escoles i estils, activitats de tot tipus i es respirava bon ambient! Des de aquell dia que estic a l’esplai, des de fa uns anys fent de monitora i sempre li he agraït al meu amic que aquella tarda m’hagués portat amb els seus amics.
Què és el que més t’agrada i el que menys del voluntariat que practiques?
Si practiques un voluntariat és perquè t’agrada, perquè gaudeixes fent de monitora. A mi sempre m’han agradat molt els nens, i quan vaig començar a fer de monitora ja no em va quedar cap dubte, anar cada dissabte a l’esplai a fer gimcanes, tallers, jocs de pistes.. als infants, transmetre’ls-hi valors, veure les ganes amb les que venen, que els agrada, que els diverteix són coses que t’omplen com a persona. El que menys m’agrada, no sabria que dir-te...potser que ha vegades has de sacrificar una gran part del teu temps, però si ho fas perquè realment t’agrada, si ho fas amb ganes, no t’importa.
Com creus que es compensa la teva feina a l’esplai?
Si fas un voluntariat no busques una compensació gaire definida o a les que estem acostumats, però com he dit abans,amb la gratitud i l’afecte dels nens i les famílies.
Consideres que la gent té poca informació d’aquestes organitzacions?
Cada esplai és un món per tant és difícil englobar-los tots amb una mateixa definició. La majoria d’esplais tenen webs o blog on parlen del seu cas i els pares de cada esplai el miren, però penso que estaria bé trobar-ne més on es parli sobretot en general, sobre la importància del voluntariat, de l’educació en el lleure...
Què t’agradaria destacar del l’educació en el lleure?
A partir de l’educació en el lleure estem transmeten molts valors hàbits i normes als infants amb els que estem en contacte, i a partir de jocs, tallers... estem aprenent tant ells com nosaltres.
Finalment, què en penses de la frase que encapçala aquest blog? “L’esplai un estil de vida”, què vol dir per a tu això? Penso que és una frase molt encertada. Si realment t'agrada l'esplai, gaudeixes i tens ganes d'anar-hi tant sent nen, com pare/mare, com monitor estàs creant un estil de vida; on els nens aprenen i es diverteixen més enllà del materialisme i el consumisme. En la societat actual on la majoria d'infanrs estan enganxats a la televisió, al ordinador o a les consoles, penso que passar la tarda de dissabte divertint-se d'altres formes amb amics de fora de l'escola, anar d'excursió, aprendre a conviure i a respectar la natura...penso que són els valors molt importants i que a partir d'associacions com els esplais s'estan conservant.
Des d'aquest primer trimestre l'esplai Movi Poblenou té una nova comissió des de la qual rep suport, noves idees i propostes i tota mena d'informacions. Es tracta de la comissió de pares.
Un cop al mes alguns dels pares dels nens i nenes de l'esplai es troben per parlar i organitzar esdeveniments per l'esplai i per a ells mateixos. Preparen excursions, dinars, i així aprofiten per conèixer-se entre ells.
Els monitors que participen en aquesta comissió diuen estar molt contents ja que els pares estan entenen a la perfecció el que se'ls ha demanat des de l'esplai, estan molt implicats i sobretot, i més important, molt ben organitzats. Va quedar latent el dia de la celebració de Nadal, la xocolatada va ser tot un èxit. Ara estan preparant la seva disfressa, relacionada també, amb els instruments musicals. No està clar encara, però una proposta es que apareguin de notes musicals.
Des d'aquí agrair als pares la seva dedicació ja que dia a dia estem construint un esplai més unit i cohesionat.
