Ell és en Roger, monitor des de fa dos anys a l'esplai Movi Poblenou. Sempre molt actiu i xerraire va participar a l'esplai com a nen i ara ens parla des de la seva nova visió de monitor.
Com va començar la teva experiència al món de l’esplai?
La meva experiència al món de l’esplai va començar fa tants anys que ni tant sols ho recordo. Jo deuria tenir uns 6 anyets aleshores. Els meus pares de joves també eren monitors d’esplai i sempre van ser partidaris de portar-m’hi. Al llarg de la meva infància i adolescència he anat passant pels diferents grups de l’esplai i ara des de ja fa dos anys he passat a la següent etapa, de monitor.
Què és el que més t’agrada i el que menys del voluntariat que practiques?
Per començar vull aclarir que la majoria de coses m’agraden, sinó no estaria fent-ho. Són moltes hores les que hi has de dedicar i com que no és una feina remunerada, si no t’agrada molt i estàs motivat, pot ser molt dur. A mi el que més m’agrada és conèixer els nens, veure’ls créixer mica en mica i com van entrant en les diferents etapes de la seva vida. Nosaltres com a monitors seus, formem una part molt important de la seva educació, per tant si veus que s’estan convertint en bones persones, que els hi has inculcat uns valors, una mica et sens orgullós de la teva feina. Podríem dir que el que menys m’agrada és haver-me de separar dels nens i monitors després de tants dies de colònies jejeje.
La meva experiència al món de l’esplai va començar fa tants anys que ni tant sols ho recordo. Jo deuria tenir uns 6 anyets aleshores. Els meus pares de joves també eren monitors d’esplai i sempre van ser partidaris de portar-m’hi. Al llarg de la meva infància i adolescència he anat passant pels diferents grups de l’esplai i ara des de ja fa dos anys he passat a la següent etapa, de monitor.
Què és el que més t’agrada i el que menys del voluntariat que practiques?
Per començar vull aclarir que la majoria de coses m’agraden, sinó no estaria fent-ho. Són moltes hores les que hi has de dedicar i com que no és una feina remunerada, si no t’agrada molt i estàs motivat, pot ser molt dur. A mi el que més m’agrada és conèixer els nens, veure’ls créixer mica en mica i com van entrant en les diferents etapes de la seva vida. Nosaltres com a monitors seus, formem una part molt important de la seva educació, per tant si veus que s’estan convertint en bones persones, que els hi has inculcat uns valors, una mica et sens orgullós de la teva feina. Podríem dir que el que menys m’agrada és haver-me de separar dels nens i monitors després de tants dies de colònies jejeje.
Com creus que es compensa la teva feina a l’esplai?
Clarament no amb diners, però si amb l’afecte que et donen els nens, el sentiment d’estar fent coses pels altres, la gratitud de veure que els agrada tot els jocs que els i prepares i que t’agraeixen la teva feina.
Consideres que la gent té poca informació d’aquestes organitzacions?
Sí, considero que cada vegada hi ha més gent partidària d’esplais, caus i totes aquestes organitzacions, però que gran part de la gent que no li agrada, és perquè no en té prou informació, sempre és més fàcil prejutjar que preocupar-te’n i voler saber de que va.
Finalment, què en penses de la frase que encapçala aquest blog? “L’esplai un estil de vida”, què vol dir per a tu això?
Des d’un principi vaig dir a la Fàtima que m’agradava molt el títol que havia posat. L’esplai és una manera de créixer, de madurar, de conèixer a molta gent, de fer amics... Tant fer de nen com fer de monitor és una experiència molt enriquidora i algú que no ho ha provat, no s’ho pot imaginar. Hauríem de transmetre a tothom aquest sentiment perquè poguessin provar-ho i ser més en aquesta gran família que som els esplais.
Jo considero que tot el que aprens en un esplai és molt positiu i se’ns dubte apuntaré el meu fill quan sigui el moment. A part de l’escola i dels pares hi ha d’haver un tercer punt de creixement i de maduració i l’esplai n’és un exemple claríssim.
Clarament no amb diners, però si amb l’afecte que et donen els nens, el sentiment d’estar fent coses pels altres, la gratitud de veure que els agrada tot els jocs que els i prepares i que t’agraeixen la teva feina.
Consideres que la gent té poca informació d’aquestes organitzacions?
Sí, considero que cada vegada hi ha més gent partidària d’esplais, caus i totes aquestes organitzacions, però que gran part de la gent que no li agrada, és perquè no en té prou informació, sempre és més fàcil prejutjar que preocupar-te’n i voler saber de que va.
Finalment, què en penses de la frase que encapçala aquest blog? “L’esplai un estil de vida”, què vol dir per a tu això?
Des d’un principi vaig dir a la Fàtima que m’agradava molt el títol que havia posat. L’esplai és una manera de créixer, de madurar, de conèixer a molta gent, de fer amics... Tant fer de nen com fer de monitor és una experiència molt enriquidora i algú que no ho ha provat, no s’ho pot imaginar. Hauríem de transmetre a tothom aquest sentiment perquè poguessin provar-ho i ser més en aquesta gran família que som els esplais.
Jo considero que tot el que aprens en un esplai és molt positiu i se’ns dubte apuntaré el meu fill quan sigui el moment. A part de l’escola i dels pares hi ha d’haver un tercer punt de creixement i de maduració i l’esplai n’és un exemple claríssim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada