El moviment de l'esplai va nàixer arrel de l'escoltisme que és un moviment nascut a Anglaterra a l'any 1899 gràcies a Robert Baden-Powell i la seva esposa Lady Olave. Aquestes primeres agrupacions estaven plenament destinades a l'educació en el món militar. L'any 1907 va organitzar uns campaments a l'illa de Brownsea i més d'una vintena de joves anglesos de diferents classes es van apuntar. En vista de l'èxit Baden-Powell va decidir escriure un llibre Scouting for Boys on donava consells i explicava històries sobre el món de l'scouting, és a dir, en l'exploració del medi natural. Aquest llibre es va convertir en la base de l'escoltisme, ja que arrel d'això aquestes associacions van anar evolucionant cap a tot un àmbit més general i van començar a participar tot tipus de joves, de diferents edats i sexe.
Aquest moviment es va anar estenen per tot el món i l'any 1912 van aparèixer a Catalunya les primeres mostres d'escoltisme, tot i que el creador d'aquest moviment és Josep Maria Batista i Roca que l'any 1928 va organitzar els primers campaments a la Salut del Papiol. Totes aquestes activitats estaven molt relacionades amb el món de l'Església, ja que els mossèns havien ofert com a lloc de trobada, el que s'anomenava cau, la seva parròquia. Però amb la Guerra Civil i el franquisme aquestes associacions van patir canvis, molts van haver de marxar de les parròquies on es reunien i això va significar una baixada important de la participació. Amb això moltes de les agrupacions van perdre els seus uniformes identificadors, algunes només van mantenir el seu foulard o mocador de coll i d'altres es van convertir en centres d'esplai. D'aquesta manera, doncs, es van crear els esplais.
Aquest moviment es va anar estenen per tot el món i l'any 1912 van aparèixer a Catalunya les primeres mostres d'escoltisme, tot i que el creador d'aquest moviment és Josep Maria Batista i Roca que l'any 1928 va organitzar els primers campaments a la Salut del Papiol. Totes aquestes activitats estaven molt relacionades amb el món de l'Església, ja que els mossèns havien ofert com a lloc de trobada, el que s'anomenava cau, la seva parròquia. Però amb la Guerra Civil i el franquisme aquestes associacions van patir canvis, molts van haver de marxar de les parròquies on es reunien i això va significar una baixada important de la participació. Amb això moltes de les agrupacions van perdre els seus uniformes identificadors, algunes només van mantenir el seu foulard o mocador de coll i d'altres es van convertir en centres d'esplai. D'aquesta manera, doncs, es van crear els esplais.
En l'actualitat ambdues associacions segueixen existint a nivell mundial i cada cop hi ha més varietat. Cada esplai i cau està organitzat i subvencionat de manera diferent. Hi ha moltes diferents associacions que donen diners i participen en ambdós tipus d'agrupacions, però l'objectiu principal continua sent el mateix: l'educació en el lleure. Cadascun intenta transmetre una serie de valors i actituds a través de la figura del monitor, que és el referent per als infants i fent activitats i excursions durant el curs.
La clau del funcionament d'aquestes entitats està sens dubte en la voluntat i l'altruisme que tenen totes i cadascuna de les persones que hi participen, ja que cal recordar que els esplais són associacions sense ànim de lucre basades en el voluntariat. Els caus, en canvi, funcionen de manera diferent en alguns casos, però això ho podrem descobrir en posteriors publicacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada